Això s'ha d'evitar i aquest vídeo intenta concienciar a la gent que no hem d'etiquetar els nens sinó al contrari hem d'explotar els seus aspectes positius.
jueves, 7 de junio de 2012
No a l'etiquetatge
Com hem après al llarg de l'assignatura no s'ha d'etiquetar els nens. Sempre aquets tendran aspectes positius en la seva personalitat i han de ser aquestes ses que s'han d'explotar. Si les explotem el nen respondrà de forma positiva i aprendrà facilment. En canvi si l'etiquetem i sempre li deim per exemple que te dislexia, el nen ja ho tendrà asumit i sempre quant no entengui alguna cosa li donarà la cupa a la dificultat que tengui.
Això s'ha d'evitar i aquest vídeo intenta concienciar a la gent que no hem d'etiquetar els nens sinó al contrari hem d'explotar els seus aspectes positius.
Això s'ha d'evitar i aquest vídeo intenta concienciar a la gent que no hem d'etiquetar els nens sinó al contrari hem d'explotar els seus aspectes positius.
miércoles, 6 de junio de 2012
Anam per el camí correcte?
Fa una crítica amb la que estic d'acord de que seguim avaluant com feien els nostres avantpassats( si treus millors notes podras estodiar una carrera i trobaras feina) cosa que actualment haver estodiat no et garanteix obtenir un treball. L'altre punt amb el que estic d'acord es que se els ensenya per materies, no es junten diverses materies i els continguts van gradualment en augment. El que vull dir es que no deixam intervenir al nen, no estimulam, ni li demanam què vol aprendre. Això és el que passa a la majoria de centres però l'aportació de n'Aina l'altre dia dins l'aula hem va fer veure que hi ha centres que creuen en això, en juntar materies, en que el nens poden triar tema.
Trob que vivim en el passat i ja hem de pensar en el futur. Crec que la millor opció es canviar el mètode d'educació actual (escoltar la mestre, exercicis i examen) i canviar-ho per un altre mes motivant per els alumnes (puguin triar tema) i no se li doni importancia a una nota numèrica.
El vídeo es el següent:
Aquesta es un publicació que vaig fer al meu facebook. Se que no te a veure molt amb la nostra assignatura però la vull compartir amb voltros.Me sorpren molt que un nen amb Sindrome d'Asperger i amb l'edat de 7 anys pugui haver fet aquest dibuix lliure sobre l'actualitat i hagui pogut ironitzar del que passa.
Aquesta foto és d'un nen de 1er. És un dibuix lliure amb retalls de diari. El nen va interpretar la seva obra així:
- Que me pots dir de que tracta el dibuix?
- Si.
- Què duu aquest homo a sa mà?
- Lleva un palo con el que pegará a estos tres palos de aqui.
- I què passa desprès?
- Que sale volando esto ("caca").
- Cap avon surt volant això?
- A la columna de aqui. ( columna amb el signe del dolar $)
- Què es això que te damunt sa columna?
- Esto es el boton del dinero.
S'admeten tot tipus d'interpretacions apart de la de l'autor.
Aquesta foto és d'un nen de 1er. És un dibuix lliure amb retalls de diari. El nen va interpretar la seva obra així:
- Que me pots dir de que tracta el dibuix?
- Si.
- Què duu aquest homo a sa mà?
- Lleva un palo con el que pegará a estos tres palos de aqui.
- I què passa desprès?
- Que sale volando esto ("caca").
- Cap avon surt volant això?
- A la columna de aqui. ( columna amb el signe del dolar $)
- Què es això que te damunt sa columna?
- Esto es el boton del dinero.
S'admeten tot tipus d'interpretacions apart de la de l'autor.
Lluitem per la inclusió
Volia informar-vos que el 1er curs de Psicopedagogia varen realitzar un lipdub a la UIB a favor perquè lluitem per la inclusió. La cançó la varen crear els propis alumnes, el ritmes de la cançó i el vídeo. Encara no l'han pogut penjar perquè l'han de presentar abans a la televisió d'IB3 sinó l'hagués penjat en aquesta publicació. Però vos penjaré un semblant queva inspirar un poc als alumnes de Psicopedagogia per fer el seu. Esper que vos agradi aquí vos ho deixo.
Trob que es molt important fer entendre a la gent que la inclusió ens afavoreix a tots i que no hi ha persones més normals que es altres. Som tots iguals però alhora especials. Lluitem per la inclusió.
Canvi d'actitud
Al llarg del temps que he estat realitzant les pràctiques me n'he adonat que el nen amb el síndrome d'Asperger canvia molt la seva actitud fora de l'aula i també en algunes assignatures.
En el temps d'educació física depenent del joc en el que jugui i depenent del rol que tengui en ell deixa de participar-hi o segueix jugant. El que vull dir es que si en el joc ell se sent protagonista sempre hi jugará però si es el contrari deixará de jugar-hi i començarà a molestar als seus companys, s'anava a fer una volta o plorava. Al llarg del temps aquesta conducta s'ha anat modificant per a bé i ara comença a acceptar que els seus companys tenguin el paper de protagonista.
A les altres àrees on no hi ha la PT al seu costat no fa les feines com els altres, se justifica que no ho sap fer i no sap escriure les paraules. Depen molt de la PT o de jo quant me pos al seu costat. Encara que darrerament intent que sigui més autònom a l'hora de realitzar els exercicis dins l'aula. L'estratègia que emplei és la que me vareu proporcionar( que hi ha una entrada on l'explic) i l'altre es de jugar amb ell mentres que fa la feina, es a dir, me tap els ulls i li dic que vaig a ajudar als seus companys i en tornar ha d'estar feta una part de la tasca.
El que he pogut comprovar es que depen molt de la PT, la necessita al seu costat. Per això he intentat que a les hores que no hi es intenti fer les feines amb les estratègies que he comentat abans.
En el temps d'educació física depenent del joc en el que jugui i depenent del rol que tengui en ell deixa de participar-hi o segueix jugant. El que vull dir es que si en el joc ell se sent protagonista sempre hi jugará però si es el contrari deixará de jugar-hi i començarà a molestar als seus companys, s'anava a fer una volta o plorava. Al llarg del temps aquesta conducta s'ha anat modificant per a bé i ara comença a acceptar que els seus companys tenguin el paper de protagonista.
A les altres àrees on no hi ha la PT al seu costat no fa les feines com els altres, se justifica que no ho sap fer i no sap escriure les paraules. Depen molt de la PT o de jo quant me pos al seu costat. Encara que darrerament intent que sigui més autònom a l'hora de realitzar els exercicis dins l'aula. L'estratègia que emplei és la que me vareu proporcionar( que hi ha una entrada on l'explic) i l'altre es de jugar amb ell mentres que fa la feina, es a dir, me tap els ulls i li dic que vaig a ajudar als seus companys i en tornar ha d'estar feta una part de la tasca.
El que he pogut comprovar es que depen molt de la PT, la necessita al seu costat. Per això he intentat que a les hores que no hi es intenti fer les feines amb les estratègies que he comentat abans.
El cazo de Lorenzo
Aquest video dona molt a pensar...
Lorenzo es un nen qualsevol que té aficions i és preocupa per la gent. Però la gent no veu que sigui "normal" ja que ell no es comporta com els altres perquè duu una olla darrera seu. Dono molt a pensar perquè hi ha molta gent que quant veu que un nen no es del tot "normal" (segons el seu criteri) mostra rebuig cap a ells.
Com ens mostra el video el nen s'ha d'esforçar el doble per aconseguir certs objectius.
Però menos mal que hi ha gent que no els importa l'aspecte físic del nen (si es normal o no ho es) ,es preocupen per ells i intenten ajudar-lo amb la seva dificultat (l'olla en el cas de en Lorenzo), amés l'ensenya a conviure amb la dificultat que té i li proporciona eines per fer que tengui una vida "normal" i que els altres l'acceptin tal com és. Trob que tots hem de gaudir de les mateixes oportunitats al llarg de la nostra vida
Aquest video en acabar de veure´l em va posar els pels de punta ja que veig molt sovint que hi ha poques persones que ajudin a n'aquets nens.
Lorenzo es un nen qualsevol que té aficions i és preocupa per la gent. Però la gent no veu que sigui "normal" ja que ell no es comporta com els altres perquè duu una olla darrera seu. Dono molt a pensar perquè hi ha molta gent que quant veu que un nen no es del tot "normal" (segons el seu criteri) mostra rebuig cap a ells.
Com ens mostra el video el nen s'ha d'esforçar el doble per aconseguir certs objectius.
Però menos mal que hi ha gent que no els importa l'aspecte físic del nen (si es normal o no ho es) ,es preocupen per ells i intenten ajudar-lo amb la seva dificultat (l'olla en el cas de en Lorenzo), amés l'ensenya a conviure amb la dificultat que té i li proporciona eines per fer que tengui una vida "normal" i que els altres l'acceptin tal com és. Trob que tots hem de gaudir de les mateixes oportunitats al llarg de la nostra vida
Aquest video en acabar de veure´l em va posar els pels de punta ja que veig molt sovint que hi ha poques persones que ajudin a n'aquets nens.
Nova estratègia
L'altre dia dins classe vaig explicar una experiència que vaig viure al meu centre. L'experiència era la següent:
el nen amb síndrome d'Asperger es va posar nerviós ja que vaig emplear una estratègia que la PT m'havia dit que avegades l'aplicava ella. L'estratègia consistia en donar-li un temps al nen perquè realitzés una tasca però aquell pic va sortir malament ja que als darrers minuts el nen va començar a tremolar i a pegar coses a l'aire a queixar-se. Seguidament el vaig haver d'endur-me fora de l'aula perquè es tranquilitzés.
Això és el que vaig dir dins l'aula de NESE i en vareu ajudar perquè provés una nova estratègia que era en dividir les tasques (poc a poc) i presentar-les amb un color diferent ( figureta blava, vermella, verda). He de dir que m'ha funcionat i me funciona casi sempre depenent de com esta el nen. Moltes gràcies a tooooots per la vostra ajuda :).
el nen amb síndrome d'Asperger es va posar nerviós ja que vaig emplear una estratègia que la PT m'havia dit que avegades l'aplicava ella. L'estratègia consistia en donar-li un temps al nen perquè realitzés una tasca però aquell pic va sortir malament ja que als darrers minuts el nen va començar a tremolar i a pegar coses a l'aire a queixar-se. Seguidament el vaig haver d'endur-me fora de l'aula perquè es tranquilitzés.
Això és el que vaig dir dins l'aula de NESE i en vareu ajudar perquè provés una nova estratègia que era en dividir les tasques (poc a poc) i presentar-les amb un color diferent ( figureta blava, vermella, verda). He de dir que m'ha funcionat i me funciona casi sempre depenent de com esta el nen. Moltes gràcies a tooooots per la vostra ajuda :).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)